Cementiris

El Cementiri Municipal dels Caputxins disposa de 13.612 unitats d’enterrament, dels tipus nínxol, tombes, panteons i columbaris.

Actualment ofereix nous columbaris per al dipòsit de cendres ubicats en un marc monumental únic al centre de la ciutat. En data 1996 es va redactar el “Pla director de recuperació i restauració integral del cementiri dels Caputxins i els seus entorns”, ha estat el document marc de les posteriors intervencions i projectes sectorials que Cementiris Metropolitans ha anat desenvolupant en la restauració i rehabilitació integral d’aquest monument de la ciutat de Mataró, declarat Bé cultural d’interès local BCIL

El Cementiri dels Caputxins és un dels recintes neoclàssics més interessants de Mataró i el conjunt monumental d’aquest estil més important de la ciutat.

Es tracta d’un espai emblemàtic, amb molta història, on hi reposen les restes d’algunes de les personalitats més rellevants nascudes i/o vinculades a la ciutat com l’impulsor del primer ferrocarril de l’Estat espanyol, Miquel Biada i Bunyol, i l’arquitecte, polític i historiador, Josep Puig i Cadafalch,

L’any 1787 una Reial Cèdula de Carles III va prohibir els enterraments a les esglésies i va obligar a la construcció de nous cementiris ventilats, allunyats del casc urbà. El 1817 l’Ajuntament de Mataró va autoritzar la proposta de l’orde dels Caputxins de fer un “Campo Santo” o cementiri a la part alta del convent, per a tots els ciutadans que volguessin ser-hi enterrats.

En només tres anys pràcticament acollia tots els enterraments que es feien a Mataró.

Des de la seva construcció, el Cementiri i el Convent dels Caputxins van viure diverses fortificacions, enderrocs i reconstruccions. L’any 1835 va ser incendiat i posteriorment abandonat de forma definitiva pels frares caputxins.

L’any 1844 la Junta d’Obra de Santa Maria va adquirir, a través d’una subhasta, la finca en què es construiria el nou cementiri catòlic. Es té constància que l’any 1847 l’arquitecte Miquel Garriga i Roca hi està treballant.

El 1852 el projecte va ser interromput i l’any següent s’encarregarà a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias un nou projecte. Estan documentades també altres intervencions arquitectòniques al recinte com la capella d’estil clàssic (1851), obra de l’arquitecte Martí Sureda Deulovol i una portalada neoclàssica (1857), l’actual entrada principal.

El 1944 es va fer una nova ampliació a la part dreta de l’esplanada de l’entrada principal, la Secció Nova, obra de l’arquitecte municipal Lluís Gallifa Grenzner.

El Cementiri dels Caputxins va passar a propietat municipal el març de 1982. El cementiri és un museu a l’aire lliure que ens explica 200 anys de la història de la ciutat en un interessant passeig artístic i arquitectònic entre sepultures, panteons, mausoleus i escultures funeràries.

El cementiri dels caputxins a vista de dron

Planell del cementiri

caputxins-planol

Informació

Prova mapa

Ús de cookies

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies segueixi el següent enllaç per Més informació política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies